[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_6″ last=»no» spacing=»yes» center_content=»no» hide_on_mobile=»no» background_color=»» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» background_position=»left top» border_position=»all» border_size=»0px» border_color=»» border_style=»» padding=»» margin_top=»» margin_bottom=»» animation_type=»» animation_direction=»» animation_speed=»0.1″ class=»» id=»»][/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»2_3″ last=»no» spacing=»yes» center_content=»no» hide_on_mobile=»no» background_color=»» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» background_position=»left top» border_position=»all» border_size=»0px» border_color=»» border_style=»solid» padding=»» margin_top=»» margin_bottom=»» animation_type=»0″ animation_direction=»down» animation_speed=»0.1″ class=»» id=»»][fusion_text]
El poeta cercaparaules
José Luis Martínez presenta el seu poemari guanyador
del premi Cáceres Patrimoni de la Humanidad
Una sobtada malaltia ha tingut quasi un any apartat el professor de literatura castellana José Luis Martínez, de les aules de l´institut en què ha impartit classe durant els darrers quatre anys. No obstant aixó, la seua obra ha continuat un camí farcit de premis i guardons, com és el cas del darrer poemari bastit abans d´aquest incident amb la seua salut, que ara recupera a poc a poc.
La malaltia l´ha afectat la memòria i la mobilitad, però això no ha sigut impediment perquè el poeta torrentí continue amb el seu afany per trobar les paraules exactes i atendre la seua necessitat de comunicació permanent amb les persones.
D´un temps ença, restaura paraules perdudes, encaixa noms i imatges que s´havien desdibuixat i reestrutura amb una voluntat fèrria, tot el seu bagatge cultural i literari ocult darrere d´un vel on la memòria confon realitat i ficció.
La seua aparició en pùblic l´ha feta a l´institut on desenvolupava la seua tasca educativa i l´alumnat ha sabut respondre amb escreix les expectatives d´aquest professorque enllaça el nom de les coses, situa persones i mots i torna a descobrir el goig de viure voltat per tots aquells que li mostren la seua estima. La sala d´usos múltiples de l´institut “Veles i vents” de Torrent va servir de marc a la presentació del llibre de José Luis Martínez. Es tracta d´un poemari guanyador del XIX Premio Cáceres Patrimonio de la Humanidad, que ha sigut per l´editorial Visor i que tindrà una forta repercussió dins el sector, tenint compte el treball que l´autor és capaç de bastir.
Florecimiento del daño és l´obra darrera d´aquest poeta quasi secret, que mostra a les seues composicions i treballs una veu ben clara farcida d´autèntiques veritats humanes. És aquest un nou llibre de poemes en què es mostra la quotidianitat d´una realitat transfigurada i en el qual la concreció pren un valor ben definit a causa de la mirada tendra que Martínez aplica a les seues creacions.
Tota la seua obra ha estat escrita en castellà i és així com des de la publicació de L´espai del vers jove l´any 1985 fins a aquest poemari que acaba de ser presentat ha sabut aportar amb Culture Club, Pameos y meopas de Rosa Silla i El tiempo de la vida, una frescor ben valorada per altres de la composició poètica del País Valencià i llegida arreu l´Estat espanyol.
Ara, torna a muntar el seu trencaclosques intel.lectual i refà tot el seu vocabulari, ayudat de la seua companya Rosa Silla i dels seus amics més pròxims, que en cap moment l´han deixat sol perquè Jose Luis Martínez sàpiga trobar el camí que un dia va quedar amagat entre la boira del silenci i la desmemòria. Cada dia aprèn una nova paraula i també la relació existent entre aquella i l´objecte que denomina. El seu últim descobriment és un mot llarg que designa un animal petit i que la seua primera lletra no parla; es tracta de la paraula hormiga, i això li ha fet molta gràcia.
[/fusion_text][/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_6″ last=»yes» spacing=»yes» center_content=»no» hide_on_mobile=»no» background_color=»» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» background_position=»left top» border_position=»all» border_size=»0px» border_color=»» border_style=»» padding=»» margin_top=»» margin_bottom=»» animation_type=»» animation_direction=»» animation_speed=»0.1″ class=»» id=»»][/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»][fusion_text]
[/fusion_text][/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_6″ last=»yes» spacing=»yes» center_content=»no» hide_on_mobile=»no» background_color=»» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» background_position=»left top» border_position=»all» border_size=»0px» border_color=»» border_style=»» padding=»» margin_top=»» margin_bottom=»» animation_type=»» animation_direction=»» animation_speed=»0.1″ class=»» id=»»][/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]